Aconseguir la visió mínima per conduir és el requisit principal als centres mèdics, on també s’avalua l’audició i la mobilitat del conductor
Renovar o obtenir el carnet de conduir a Espanya implica passar obligatòriament per un centre de reconeixement mèdic, un tràmit on la salut sensorial se sotmet a examen estricte. Molts ciutadans acudeixen amb dubtes sobre si les seves ulleres noves o una recent pèrdua d’audició els impedirà posar-se al volant. La normativa vigent és clara i es basa en dades científiques, establint que complir amb la visió mínima per conduir i demostrar uns nivells bàsics d’audició són els pilars innegociables per garantir la seguretat de tots els usuaris de la via.
El Reglament General de Conductors estipula que no n’hi ha prou amb ‘creure que es veu bé’. Les capacitats s’han de demostrar a través de proves d’optotips (les clàssiques lletres a la paret) i audiometries. A continuació, desgranem exactament quines xifres marca la llei per als cinc sentits a l’hora d’obtenir el permís tipus B.
Entenent la visió mínima per conduir: El famós ‘0,5’
El requisit oftalmològic més important per als conductors particulars és assolir una agudesa visual de 0,5. És un error comú confondre aquest número amb les diòptries de la miopia o l’astigmatisme. El 0,5 és una escala d’agudesa visual: significa que la teva capacitat per distingir objectes està a la meitat d’una visió perfecta (1,0). El que és veritablement rellevant d’aquesta prova és que el conductor pot utilitzar qualsevol tipus de correcció òptica (ulleres o lentilles) per arribar a aquest 0,5. Si les necessites per aprovar, quedaràs obligat legalment a portar-les sempre que condueixis.
Conduir veient només per un ull
La llei espanyola és garantista i inclusiva amb la visió monocular. Haver perdut un ull no et descarta automàticament per conduir un turisme, però exigeix un protocol de seguretat estricte.
Ya podéis uniros a nuestro nuevo canal de Telegram y a nuestro grupo de Whatsapp, para recibir en el momento las noticias que publicamos cada día. ¡Únete pinchando en los enlaces o escanea el QR!
Si la pèrdua és recent, la llei imposa un període d’adaptació obligatori de sis mesos sense tocar el cotxe. Un cop superat aquest temps, si l’ull útil assoleix una agudesa de 0,5 o superior, el conductor serà declarat apte. Això sí, Trànsit obligarà a instal·lar retrovisors a ambdós costats del vehicle i un mirall interior panoràmic per suplir la manca de visió perifèrica.
Els límits de l’audició i la capacitat motora
Més enllà dels ulls, les orelles són fonamentals per percebre clàxons, sirenes d’emergència o el propi so del motor. En les proves d’audiometria, la norma estableix que la pèrdua auditiva combinada no pot superar el 45% per als permisos ordinaris (carnet B).
Si se supera aquest percentatge però es corregeix mitjançant l’ús d’audiòfons, l’usuari serà apte, havent de portar l’aparell encès durant la conducció. Per als conductors de camions i autobusos, el límit és molt més restrictiu (35%). Respecte a la resta dels sentits, el tacte s’avalua des d’un punt de vista purament funcional i motor. No importa la sensibilitat de la pell, sinó tenir la força, coordinació i postura necessàries per girar el volant amb fermesa i trepitjar els pedals de fre i embragatge a temps. En cas de discapacitats físiques, els centres avaluen quines adaptacions mecàniques necessita el cotxe. Per la seva banda, la manca d’olfacte o gust no suposa cap impediment legal per conduir, llevat que derivin d’una malaltia major que afecti el sistema nerviós.
