El bloqueig en la transposició de les directives comunitàries provoca que Brussel·les demani una sanció a Espanya per no aplicar l’exempció de l’IVA a pimes
La Comissió Europea ha decidit esgotar la via del diàleg institucional i ha fet el pas definitiu per portar el Govern d’ Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb una demanda formal on sol·licita la imposició d’una sanció al nostre país per no aplicar l’exempció de l’IVA a pimes i autònoms, motivada pel retard injustificat en l’adopció de normatives comunitàries vitals. Aquestes directives estan dissenyades específicament per permetre a les petites i mitjanes empreses (pimes) i als autònoms alliberar-se de la càrrega d’aquest tribut quan presten els seus serveis en altres Estats membres de la Unió.
La contundent decisió de Brussel·les es produeix després de constatar que les autoritats espanyoles segueixen sense notificar la transposició d’aquestes regles. Malgrat l’obertura d’un expedient per incompliment i de les reiterades advertències enviades al llarg de l’últim any, Espanya és actualment l’únic país de la Unió Europea que no ha adaptat la seva legislació a aquest nou marc fiscal internacional.
L’origen del conflicte: dues directives bloquejades
El procediment d’infracció i la posterior denúncia davant els tribunals europeus es basen en la manca d’aplicació de dues reformes legislatives de gran abast per al funcionament fluid del mercat interior:
- L’exempció de l’IVA a pimes (Norma de 2020). Aquesta primera directiva va ser adoptada amb el propòsit de simplificar radicalment les obligacions fiscals dels petits negocis i reduir les distorsions de competència transfronterera. El Govern espanyol ha defensat que l’aplicació d’aquesta mesura a nivell intern és opcional. No obstant això, Brussel·les és categòrica al respecte: l’Estat té l’obligació ineludible de transposar el mecanisme que permeti a les empreses espanyoles acollir-se a aquest règim en altres països.
En la pràctica actual, perquè una pime pugui operar sense cobrar aquest tribut en un altre país membre, ha de registrar-se abans davant les autoritats fiscals espanyoles, un tràmit que manca de base legal operativa mentre no s’incorpori la directiva europea al dret nacional.
Ya podéis uniros a nuestro nuevo canal de Telegram y a nuestro grupo de Whatsapp, para recibir en el momento las noticias que publicamos cada día. ¡Únete pinchando en los enlaces o escanea el QR!
- Serveis digitals i béns de segona mà (Norma de 2022). La segona normativa en discòrdia modifica els tipus impositius i introdueix disposicions de caràcter obligatori per determinar el lloc de prestació de serveis transmesos de forma virtual. La Comissió adverteix que la paràlisi d’Espanya en aquest àmbit genera un alt risc de doble imposició o d’absència total de tributació, ja que la resta de socis europeus sí que estan aplicant criteris fiscals actualitzats.
Així mateix, aquesta directiva regula els canvis en el règim especial aplicable a obres d’art, antiguitats i béns de segona mà. Al no aplicar-se en territori nacional, s’estan provocant seriosos desajustos i distorsions de competència en el si del mercat únic.
La cronologia d’un expedient sancionador per no aplicar l’exempció de l’IVA a pimes
El procés que ha desembocat en aquesta exigència davant el TJUE segueix uns terminis estrictes marcats pels tractats europeus. Tots els Estats membres tenien el deure legal d’adoptar les mesures necessàries i comunicar la seva integració legislativa a la Comissió Europea abans del 31 de desembre de 2024.
Davant el mutisme de l’administració espanyola després d’expirar aquest termini, Brussel·les va activar les primeres fases del procediment d’infracció. El 31 de gener de 2025, les autoritats comunitàries van remetre dues cartes d’emplaçament exigint explicacions i l’esmena del retard.Al no obtenir els resultats esperats, l’Executiu europeu va endurir la seva postura i va enviar sengles dictàmens motivats el 17 de juliol de 2025, instant de manera formal i peremptòria a completar la transposició normativa d’una vegada per totes.
Després de mesos sense resposta ni avenços legislatius concrets, la Comissió ha optat per judicialitzar el conflicte. En elevar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Brussel·les no només busca obligar Espanya a complir amb el dret comunitari, sinó que reclama explícitament la imposició de sancions financeres i multes coercitives.Aquestes penalitzacions representaran un cost directe per a les arques públiques derivat única i exclusivament de la manca d’agilitat en els tràmits governamentals.
